ENTREVISTA A JORDI BOIXADERAS

Hola amics, aquest cop l’entrevistat és Jordi Boixaderas Trullàs, molts ja haureu sentit a parlar d’ell. Ha fet obres com; El mètode Grönholm, Fi de partida i sèries tan conegundes com; Poblenou, Ventdelplà i el Cor de la ciutat.
Vaig arribar al teatre Poliorama i vaig demanar per una noia que es deia Esther, automàticament em van fer passar per un munt de passadissos i escales fins que des de dalt d’unes escales vaig sentir aquella veu tan entranyable que deia: “Pujeu, pujeu...” Vaig pujar i vam seure. Teníem uns 15 minuts per fer-li l’entrevista. I llavors vam començar:

1.Ja volia ser actor de petit?
-No, la veritat és que no, perquè... no ho sé, a casa eren molt aficionats al teatre però sempre van voler que no m’hi acostés, no volien que fos actor, va ser de més gran.

2.Ha tingut algun ídol?
-Un en particular no, el que passa és que mires teatre pel·lícules i sempre admires algú, però en particular no.

3.Ha pensat algun cop en llençar la tovallola?
-No perquè la nostra feina sempre... Bé, clar que pot haver-hi gent que li passi això d’anar intentant, intentant i no poder perquè a vegades és molt difícil tirar endavant. Però la veritat és que com que jo faig coses diferents, quan no he tingut una cosa he tingut l’altre, quan no he tingut el doblatge he tingut el teatre. No m’he trobat mai, per sort, fins ara, allò desanimat, que no hi hagi manera de treballar en res, això no, he tingut molta sort.

4.Què prefereix, actuar o fer d'espectador?
-Actuar, perquè t’ho passes més bé.

5.Què prefereix, el teatre o la televisió?
-El teatre!

6.Quin tipus de pel·lícula li agradaria fer?
-És que això, no ho sé, quan et proposen una cosa, t’ho imagines, t’imagines a tu fent d’allò i aleshores tens una idea de si allò ho pots fer, si et sembla que est sortirà bé, si tens possibilitats de fer-ho bé, però fins que no veus el guió escrit i no saps qui ho fa i quina idea té, se’m fa molt difícil a mi de dir “m’agradaria fer una comèdia sobre això o una pel·lícula sobre allò...” és quan tens el projecte davant que decideixes si t’agrada o no.

7.Ha fet mai algun paper que no li hagi agradat?
-No, que jo recordi no, n’hi ha de més difícils, n’hi ha de més agraïts que altres, però m’ho he passat bé fins ara.

8.Amb quin tipus de personatge se sent més a gust actuant?
-No et podria dir un tipus de personatge, però acostumo a fer molt de dolent, però un dolent especial, que ha tingut uns començaments difícils, gent que intenta surar, gent que intenta progressar, que ha nascut en males condicions i que intenta arribar a una etapa millor, n’he fet molts d’aquests.

9.Com ho veu que gairebé sempre el posin de dolent? I que sempre l'acabin matant?
-Està bé, perquè si em maten i després em surt una altra feina cap problema.

(mentre efectuava aquesta pregunta va passar per allà al costat Jordi Diaz un dels 4 actors del Mètode de Grönholm)

10.Què se sent al ser l'actor més matat de l'any 2006 a Catalunya?
-Doncs, home... Potser la gent es deu començar a avorrir de veure’m morir, no? Però res més.

11.Quan li donen un paper, ja sigui de teatre o de sèrie de televisió, que és el primer que fa?
-El primer que faig és llegir-me’l molt atentament i aleshores pensar com podria ser aquell personatge, totes les característiques que podria tenir, aquelles coses que el poden distingir, que el poden fer més reconeixible, que la gent l’entengui més. D’alguna manera com quan tens una nina, una nina de paper que li poses els vestits, doncs el primer projecte que tens és aquest.

12.De vegades, no se li fa pesat repetir tants cops una mateixa obra en períodes llargs?
-A part del Mètode de Grönholm que ha durat molt, normalment duren 2, 3 mesos, mig any com a molt i no t’arribes a cansar, si l’obra és bona no t’arribes a cansar.

13.Hi ha alguna obra de teatre que li hagués agradat fer-la més temps?
-La majoria, et quedes amb la sensació que amb la il·lusió i l’esforç que hi has posat podria haver durat una mica més. Quan s’acaba una funció smepre l’acabes amb una mica de pena.

14.Com porta això de que la gent el pari pel carrer?
-Bé perquè acostumen a ser molt amables i educats, perquè a la gent que no li agrada com treballes ja no et diu res.

15.Quins consells donaria a aquells que volen seguir els seus passos?
-A la gent que comença jo li dic que en aquesta feina sempre estaran pendents del telèfon, que els cridin. Mai sabran en què es guanyaran la vida al cap de sis mesos, però que l’únic que es pot fer és intentar estar actiu encara que no sigui amb allò que ens agradaria més, però continuar treballant, sinó tenim feina intentar continuar pel teu compte, fer alguna cosa que et mantingui exercitant. I després el fet de preparar-se des del punt de vista físic, la flexibilitat del cos, de la veu, de la cultura en general, llegir novel·les, intentar entendre els personatges de les pel·lícules, intentar analitzar-los. Això et manté el cap despert i després t’ajuda en la teva feina.

16.Quina a estat la seva meta en el món del teatre?
-Home, treballar amb allò que t’agradi és el màxim que es pot demanar i que no sigui una vegada, és a dir, que no sigui un sol gran triomf. S’ha de pensar sempre que el teatre està dirigit a un públic minoritari, no és un medi dirigit a un gran públic, per tant intentar que la minoria a la que et dirigeixis els hi puguis fer passar bé.

17.Suposem que és un geni a l'hora de mentir, no?
-No, justament no. Se’m nota bastant quan intento dir coses que no són.

18.Què en pensa del seu personatge al mètode Grönholm?
-És un personatge que, és dolent altre vegada, però jo l’entenc perfectament, és un persona que està a l’edat que tinc jo, 40 i pico, és l’última oportunitat que té a la vida per aconseguir passar de la capa mitja a la capa alta, perquè més gran ja serà més difícil i intenta jugar totes les cartes perquè li passi això, intenta fer servir tot l que sap, fer servir tot el bagatge que té en el seu camp professional fins aleshores i vol guanyar. A veure dolent, dolent no és però fa uns comentaris molt bèsties, idiu les coses una mica durament i tal.

19.Com reaccionaria vostè en la seva situació?
-En la situació d’ell? Jo no sabria defensar-me tant bé, jo abans em quedaria desconcertat, segur.

20.Té algun pla de futur després del mètode Grönholm?
-El mètode arribarà fins a la revetlla de Snt. Joan i a partir d’aquí l’any que ve tinc un projecte amb el Sergi Belbel que es representarà al TNC (Teatre Nacional de Catalunya).

(Canviant de tema al món dels llibre)

21.Quin és el llibre que més l'ha marcat?
-No n’hi ha un, n’hi ha uns quants, i si a cada etapa de la teva vida encertes el llibre que et diu les coses que et parlen del món que et preocupa en aquell moment et pot ajudar molt. Depèn de les etapes n’he tingut de diferents. Dels últims que he llegit que m’ha fet rumiar més és Madame Bovary.

22.Ha pensat mai en escriure un llibre?
-No, en escriure un llibre no, m’ocuparia massa temps i no voldria desconnectar del món aquest (teatre).

23.Té algun tic verbal?
-Segur, segur que si, ara no sabria dir-te quin però tots en tenim, intentes treure-te’ls però no pots perquè és automàtic.

24.Quin és el seu nom complet?
-Jordi Boixaderas Trullàs

25.Quina és la data del seu aniversari?
-El 12 de Juliol, vaig néixer el 1959.

Finalment va entrar la regidora dient que començaven al cap de 10 minuts, i vam haver de marxar, això si, amb la entrevista finalitzada. Li vam donar les gràcies i vam veure com entrava al “camerino” a canviar-se per sortir, un altra vegada, a fer passar una bona estona als espectadors. Al sortir vam deixar enrere el Poliorama ple de gom a gom.

Agraïments: A Jordi Boixaderas per haver-nos rebut tot i la manca de temps i a la gran amabilitat del personal del teatre Poliorama.